Segons Jacint Morera, van ser les gestions de Rosina Rovira, cap de la Secció Femenina de Falange, prop del Comandant Militar de la Plaça, José Antonio de la Riva, el que va permetre mantenir obert Amics de les Arts després de l’entrada dels “nacionals”, el 26 de gener del 1939. Emili Matalonga, cap del Servei d’Informació i, per tant, màxim responsable de l’aparell repressiu del nou règim a Terrassa, assumeix la presidència de l’entitat en aquesta etapa “transitòria”, marcada per activitats de “desgreuge”: l’obra d’un pintor assassinat, el patrimoni salvat de la rauxa anticlerical, aquarel·les sobre “Aspectos de la dominación roja”… balls i rapsodes, i algunes més que estimables exposicions de socis com Jacint Morera, Joan Vancells “Nan”, i Isidre Odena.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.