Sorteig d’un exemplar del llibre “Galetes de la sort”, de Jordi Ibáñez Torruella
Conversem amb Jordi Ibáñez Torruella, autor del poemari Galetes de la sort, publicat el desembre de 2025 dins la col·lecció Atzabeja (número 7).
Galetes de la sort és un llibre de 120 pàgines que reuneix 90 poemes —16 dels quals incorporen la paraula galetes al títol— i que parteix d’una idea molt clara: la poesia és arreu. Una poesia que apareix en els gestos quotidians, en els objectes més humils, en la vida viscuda i en el gairebé no-res.
Tal com apunta Jordi Torres Calvo al pròleg, la poesia de Jordi Ibáñez té el do de la ubiqüitat: pot emergir d’un gibrell de llauna al terrat, d’un instant d’enyor o d’un acte tan essencial com estimar. Una poesia que es nodreix del dia a dia i que, alhora, el transforma.
Amb aquesta entrevista ens acostem al procés creatiu de *Galetes de la sort* i a la mirada poètica de l’autor, una poesia propera i profunda que pot aparèixer en qualsevol racó de la vida.
—Galetes de la sort és una novetat recent. Què representa per a tu la publicació d’aquest llibre?
Publicar Galetes de la Sort és un acte d’alegria, de compartir el meu plaer d’escriure amb el plaer per la lectura de les altres persones interessades en la poesia i oferir un pas més del procés de creació personal.
—El títol és molt suggeridor. D’on neix la idea de les “galetes” i què simbolitzen dins el poemari?
El títol apareix, en un primer moment, el Cap d’Any de 2013, en un altell de Londres, on uns amics van dur una caixa de Fortune Cookies per conèixer l’auguri del nou any. Em porta, alhora, a reflexionar sobre el concepte de la sort, al llarg del llibre, i em vincla al lloc de naixement de la meva filla, el sud de la Xina.
—Al llibre hi trobem 90 poemes breus. Quina és la idea central que els travessa i els dona unitat?
La sort, el Karma, les conseqüències de les nostres decisions en cada moment i context, la coincidència com a força de gravetat, la complicitat i l’atzar que esdevenen l’ordre del caos. El no destí.
—El pròleg parla de la “ubiqüitat de la poesia”. Com entens aquesta idea i com es concreta en els teus poemes?
Entenc la poesia com un pressentiment, com un més dels molts sentits que no habiten un òrgan físic concret i que s’expandeix a la resta de les arts, com adjectiu i alhora com a substantiu. Un interrogant més que s’entrega a l’existència.
—La natura, el quotidià i els petits gestos hi són molt presents. És una manera conscient de mirar i escriure el món?
No penso que tingui una mirada conscient, sí la voluntat d’escriure-la. Som natura i intento acceptar i gaudir del seu objecte: ser. Conceptes com la impermanència, l’observació i la introspecció, em duen a deixar-me anar a una comunió, conscient, ara sí, amb el món. És un espectacle no ser-hi i estar. Un regal.
—La teva poesia juga sovint amb un llenguatge molt ric i precís, fins i tot amb paraules inventades. Quina importància té el treball amb el llenguatge en la teva obra?
He triat expressar-me amb paraules i silencis. La precisió del llenguatge, l’essencialitat i la creativitat estan presents en els meus darrers poemes. El procés és el minimalisme lingüístic que vol transcendir i expandir-se. Neologismes com sextimar ja apareixen en el meu primer llibre. La poesia també és joc.
—Galetes de la sort s’inscriu en una trajectòria poètica ja consolidada. Com situaries aquest llibre dins la teva obra?
Després de la trilogia Una llum que no fa mal, aquest llibre comença a abandonar-me i recerca la fractal, la connectivitat individuada del tot. És un aprenentatge a deixar de ser, a deixar d’escriure’m.
—Què t’agradaria que trobés el lector quan s’endinsi en aquest poemari?
Poemes i versos que li agradin.
_____
T’ha interessat aquest contingut?
📧 Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs, cada quinze dies, les principals novetats culturals directament al teu correu electrònic.
📲 Apunta’t també al Canal de Whatsapp, on compartim continguts d’interès cada dilluns i dijous.
📱Segueix-nos a Instagram, Facebook i X (Twitter) per estar al dia de totes les activitats d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
