---

Format professionalment com a orfebre, s’interessa molt aviat per l’aspecte escultòric del seu treball i concep la seva disciplina com un gènere objectual no ornamental (seguin un corrent nascut durant el segle XX als Estats Units d’Amèrica, amb representants com Alexander Calder o Albert Paley, entre altres autors).

Les influències que rep del disseny d’orfebreria europeu fan que el seu treball doni lloc a obres de complexitat narrativa.

Fotògraf professional dedicat a la fotografia comercial publicitària, actualment treballa en projectes personals sobre paisatge urbà i humà.

Amb el treball que presenta en aquesta exposició, es pot advertir una reflexió sobre la relacions que s’estableixen entre objecte i fotografia, unes relacions que fotogràficament impliquen la necessitat d’elaborats sistemes de producció i de noves formes de representació.

Objecte i fotografia

Àncora objectiva / Àncora figurada / Àncora imaginada

El projecte que comparteixen Josep González i Juan Antonio Albarral, té el seu origen en la relació que s’estableix entre l’objecte i la representació fotogràfica.

Certs sistemes i dispositius poden configurar una representació no esperada de l’objecte fotografiat. En aquest cas es farà palès un nou objecte, que potser ens interrogarà des de la seva transformació.

«Los objetos no solo fueron importantes para quienes los poseyeron y usaron, sino que ejercieron un poder efectivo sobre ellos. En un caso se trata del ajuar litúrgico legado por una mujer al monasterio en el que será sepultada; en otro, de las cajas, cofres y estuches que esconden y muestran lo más preciado de otras dos mujeres; en otros más, de las cadenas que fijan los libros por la geografía interior de varios monasterios, de los objetos que acompañan los rituales funerarios y activan los cinco sentidos, del ataúd vacío y el paño de oro en los que late la presencia de una ausencia, de la custodia en los coros femeninos capaz de transformar el espacio en un lugar de experiencia; o, por último, de los capazos de esparto, atestados de objetos, en los que fueron abandonados niños y niñas de meses o días a las puertas de un hospital. Todos ellos tienen algo en común, pues muestran de qué forma el objeto “mira”, y porque mira ejerce poder y es capaz de construir, desde su materialidad, memoria y formas de representación.»

Blanca Garí: El poder del objeto. Materialidad, memoria y representación en la baja edad media europea (Siruela, 2024).