Segons Jacint Morera, van ser les gestions de Rosina Rovira, cap de la Secció Femenina de Falange, prop del Comandant Militar de la Plaça, José Antonio de la Riva, el que va permetre mantenir obert Amics de les Arts després de l’entrada dels “nacionals”, el 26 de gener del 1939. Emili Matalonga, cap del Servei […]
Les convulsions polítiques de l’etapa es deixen sentir també a Amics de les Arts: alguns socis cauen assassinats en les accions de repressió de rereguarda, molts són mobilitzats, el president Salvatella és empresonat… Una Junta presidida per Josep Marimon i integrada per joves vinculats al POUM es fa càrrec de l’entitat i duu a terme […]
El més efímer de tots els presidents d’Amics de les Arts –el músic Marc Armengol– ho va ser només durant dos mesos i escaig (de l’1 de setembre de 1936 fins l’11 de novembre). L’inici de la guerra ha «ferit» greument l’entitat, que entre juliol i novembre de 1936 registra la baixa de més de […]
La primera presidència de Salvador Salvatella coincideix amb el trasllat d’Amics de les Arts des del seu primer estatge, al carrer de Sant Pere núm. 38, fins a l’edifici que ocupa actualment. És una etapa d’agitació política i social, però també d’intensa vida cultural. Així, per exemple, el 1934 el Primer Saló d’Independents de Terrassa […]
Professor de dibuix i pintura de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i estret col·laborador professional de Tomàs Viver, Josep Rigol representa la renovació generacional i sota la seva presidència les activitats –essencialment exposicions i concerts– s’expandeixen i es consoliden.
Amics de les Arts va néixer el 4 de novembre de 1927 de l’impuls d’un grup de joves artistes, aplegats entorn del mestratge de Tomàs Viver, aleshores director de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i vocal de la primera Junta de l’entitat, que presidí Joaquim Vancells. La presència de Viver i Vancells enllaçava aquest nou […]
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.