Aquest curs, Amics de les Arts i Joventuts Musicals engega un nou projecte que vol fer de la lectura una experiència viva i compartida: els Debats Literaris, un cicle conduït per l’escriptora i periodista Montserrat Espallargas, en col·laboració amb la Biblioteca Central de Terrassa.
No és un club de lectura convencional, sinó un espai de diàleg i intercanvi al voltant de grans obres de la literatura universal i contemporània. El programa combina trobades presencials i virtuals amb autors, traductors i lectors, i fins i tot proposa maridatges gastronòmics sorpresa per connectar literatura i experiència sensorial.
Parlar amb Montserrat Espallargas sobre aquest projecte és contagiar-se de la seva passió per la literatura. Al llarg de tota l’entrevista transmet un entusiasme profund i una expertesa que neix de molts anys de lectura, d’escriptura i de reflexió. Per això és la millor amfitriona possible per donar vida a un cicle com aquest, que des d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals considerem una iniciativa molt valuosa per a qualsevol persona interessada en la literatura —una literatura que ens convida a remoure’ns, interrogar-nos i pensar—.
Introducció i origen del projecte
AAiJM.- Com neix la idea dels Debats Literaris?
Montserrat Espallargas.- La idea dels Debats Literaris neix de la meva trajectòria com a coordinadora de clubs de lectura, però sobretot d’allò que vaig descobrir arran de la pandèmia. Aquell període va transformar completament la manera com llegim i ens relacionem amb els llibres: la virtualitat va obrir portes insospitades.
Recordo, per exemple, l’experiència d’haver compartit una sessió amb Bernardo Atxaga, un autor a qui potser mai hauríem pogut convidar presencialment, i adonar-me del poder que tenen aquestes trobades en línia per generar complicitat i proximitat entre lectors i escriptors.
De vivències com aquella, en vaig extreure una conclusió clara: els clubs de lectura necessiten nous enfocaments. Ja no n’hi ha prou amb llegir un llibre i comentar-lo; cal repensar la manera de trobar-nos, de dialogar i de viure la lectura com una experiència col·lectiva i viva.
Amics de les Arts i Joventuts Musicals m’ha semblat l’espai idoni per fer-ho realitat. No només per la seva trajectòria cultural i per l’ambient càlid i participatiu que s’hi respira, sinó també per les bones condicions tècniques que ofereix: una gran pantalla, infraestructura audiovisual i espais adaptats que permeten combinar el debat presencial amb connexions virtuals d’alta qualitat.
En aquest sentit, els Debats Literaris es despleguen en tres direccions principals: les connexions virtuals amb autors i autores d’arreu, l’accés obert a obres literàries diverses que permeten lectures múltiples i els maridatges gastronòmics, que afegeixen una dimensió sensorial i lúdica a cada trobada. Tot plegat conforma un projecte que vol renovar la manera de llegir i compartir la literatura.
AAiJM.- Quina és la teva motivació personal per impulsar aquest nou cicle?
Montserrat Espallargas.- La meva principal motivació és descobrir noves veus narratives, autors i autores amb una mirada pròpia i diferent. Sempre m’ha obsessionat que la literatura no repeteixi el que ja s’ha dit, que busqui noves formes de dir allò que ens preocupa o ens commou.
Hi ha una frase d’Anton Txékhov que resumeix molt bé aquesta idea: “El respecte de l’escriptor envers el lector consisteix a intentar dir el que volem dir d’una manera diferent de com ho han fet els escriptors que ens han precedit”. Aquesta és, d’alguna manera, la filosofia de fons dels Debats Literaris.
El cicle vol ser un espai per descobrir autors i autores que aporten una veu nova, potent i honesta —tant clàssics com contemporanis—, i que sovint queden fora dels circuits més comercials. La tria de lectures segueix sempre un criteri paritari, amb quatre obres escrites per dones i quatre per homes, combinant títols consagrats amb altres de més actuals o menys coneguts.
El meu objectiu és donar veu a textos que il·luminen, que remouen i que qüestionen. Que ens facin pensar i sentir. I, sobretot, establir ponts entre passat i present, entre el que som i el que hem llegit, entre el que ja sabem i el que encara ens falta descobrir. Aquesta és la raó de ser d’aquest projecte.
AAiJM.- Com va sorgir la col·laboració amb Amics de les Arts i Joventuts Musicals i la Biblioteca Central de Terrassa?
Montserrat Espallargas.- Aquesta és una aposta molt personal que vaig proposar a totes dues entitats, i tant AAiJM com la BCT hi van respondre amb molt d’entusiasme. Fa temps que coordino clubs de lectura en aquests dos espais, i he pogut comprovar que tenen virtuts diferents però complementàries.
Amics de les Arts disposen d’un espai tècnicament molt ben equipat, amb una gran pantalla i excel·lent qualitat de so, ideal per a les connexions virtuals amb autors i autores internacionals, mentre que la Biblioteca Central ofereix un entorn públic, obert i de gran tradició lectora, amb una comunitat molt participativa i arrelada a la ciutat.
Aquesta complementarietat es reflecteix en la programació. Per exemple, la primera trobada del cicle estarà dedicada a Madame Bovary, de Gustave Flaubert, amb la participació de Lídia Anoll, filòloga francesa i professora de la Universitat de Barcelona, una gran especialista en literatura francesa.
Altres sessions, com la dedicada a Mátame, amor d’Ariana Harwicz (17 d’abril), es faran a Amics de les Arts, aprofitant les seves condicions tècniques per establir una connexió virtual en directe amb l’autora des de l’Argentina.
En sentit contrari, la sessió de primavera dedicada a Salvat-Papasseit, coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), tornarà a celebrar-se a la Biblioteca Central de Terrassa, en un acte molt especial que vol reivindicar la poesia com a experiència col·lectiva. L’activitat tindrà lloc al pati de la Biblioteca, un espai ple de llum i encant, perfecte per acollir una lectura poètica en directe. És un entorn que convida a la calma i al diàleg, i que connecta molt bé amb l’esperit de Salvat-Papasseit i amb la idea de fer de la literatura una vivència compartida.
En aquesta sessió ens acompanyaran Jordi Martí, coordinador de l’antologia, i Amat Pallejà, l’il·lustrador del volum, que aportarà la seva mirada visual sobre l’obra.
Per mi, aquesta col·laboració és molt més que una qüestió pràctica: és una manera de fer ciutat i fer país, d’aprofitar les sinèrgies que ofereixen els diferents espais culturals de Terrassa i de crear una xarxa viva al voltant de la literatura. Quan una biblioteca pública i una entitat del prestigi i la trajectòria d’Amics de les Arts treballen plegades, el resultat és un projecte cultural que transcendeix espais i genera comunitat.
AAiJM.- Què diferencia aquests Debats Literaris d’un club de lectura tradicional?
Montserrat Espallargas.- La diferència principal és l’enfocament. Els Debats Literaris volen fugir dels circuits comercials i centrar-se en obres i autors que realment aportin una mirada singular, que ens permetin llegir i pensar des d’altres perspectives. No és un club de lectura tradicional on ens reunim cada mes en un mateix lloc per comentar un llibre, sinó que és una proposta més dinàmica, oberta i en moviment.
Les trobades es fan en espais diversos de la ciutat i segueixen formats molt diferents. En alguns casos, hi participa l’autor o autora presencialment; en d’altres, de manera virtual, aprofitant les possibilitats tecnològiques d’Amics de les Arts.
També hi ha sessions amb especialistes o traductors, com en el cas de Marguerite Yourcenar, en què comptarem amb la seva traductora al català, i activitats en què la literatura es combina amb l’experiència sensorial a través de maridatges gastronòmics i de vins.
En definitiva, cada debat té una ubicació i una proposta diferents, i això fa que el cicle sigui viu, variat i participatiu. Més que un club de lectura, és un espai de descobriment, diàleg i experimentació cultural, on cada trobada es converteix en una experiència única.
Objectius i públic al qual s’adreça
AAiJM.- A qui van dirigits els Debats Literaris? Cal tenir coneixements previs de literatura o són oberts a tothom?
Montserrat Espallargas.- Els Debats Literaris estan oberts a tothom. No cal tenir coneixements previs de literatura, només ganes de llegir i estimar la bona literatura. Estan pensats per a persones que senten una curiositat genuïna per les paraules, que volen descobrir noves veus narratives —clàssiques o contemporànies— i que mantenen una actitud crítica davant del que llegeixen, que no s’empassen tot el que es publica.
M’agrada recordar una frase de Charles Baudelaire que diu: «Sigues sempre poeta, fins i tot quan escriguis prosa». Aquesta idea resumeix molt bé l’esperit dels Debats Literaris: llegir amb sensibilitat, amb esperit poètic i amb esperit crític alhora.
Per això, la selecció d’autors i autores busca sempre veus amb un llenguatge propi i amb una mirada poderosa, lluny dels circuits comercials i de les modes editorials. El que m’interessa és oferir espais de lectura que convidin a pensar, sentir i dialogar, més que no pas a seguir tendències. I confio que les persones que s’acostin als Debats Literaris comparteixin aquesta mateixa passió per descobrir la literatura que deixa empremta.
Funcionament i format de les sessions
AAiJM.- Com s’estructura una sessió típica dels Debats Literaris?
Montserrat Espallargas.- Cada sessió té una estructura flexible, però sempre segueix una mateixa essència. Comença amb una introducció meva a l’obra i a l’autor o autora que treballem. Aquesta presentació serveix per situar el llibre, contextualitzar-ne els temes principals i compartir algunes de les meves pròpies reflexions o obsessions de lectura —aquells aspectes que, rellegint, m’han captivat o m’han fet pensar—.
Si comptem amb la presència de l’autor o autora convidat, la sessió pren un to més de conversa. Li formulo algunes preguntes inicials sobre la seva obra i, a partir d’aquí, s’obre el debat amb el públic, que és la part més viva i enriquidora de la trobada. Quan es tracta d’una traductora o especialista, segueixo un esquema similar, donant espai al seu punt de vista i al diàleg amb els participants.
En els casos en què fem sessions amb maridatge gastronòmic, començo explicant el perquè de l’espai i la tria del restaurant o de la beguda. La idea és que cada detall —l’entorn, els sabors, l’atmosfera— ajudi a connectar amb l’esperit de l’obra i enriqueixi l’experiència de lectura.
Quan arriba el moment d’obrir el debat, la meva funció és fer parlar tothom, creant un clima on cadascú se senti còmode per opinar o escoltar. De vegades introdueixo conceptes o preguntes obertes que ajuden a reflexionar i a donar peu a nous punts de vista. Més que seguir una guia tancada, m’agrada que el debat flueixi lliurement, amb la sorpresa del que cada lector o lectora aporta.
Per exemple, en la sessió dedicada a Madame Bovary, un dels punts que proposaré és com Flaubert introdueix la història i tracta el tema de l’adulteri femení, i com aquest motiu es manifesta també en altres grans novel·les del segle XIX, com La Regenta (a Espanya) o Anna Karènina (a Rússia). M’interessa observar com cada autor afronta aquesta qüestió des de la seva cultura i el seu moment històric, perquè aquestes diferències ens permeten anar més enllà del llibre concret i obrir un diàleg sobre els valors i les tensions que travessen la literatura i la societat de l’època.
AAiJM.- Quina és la durada aproximada de cada trobada?
Montserrat Espallargas.- La durada sol situar-se entre una hora i una hora i mitja, aproximadament. Depèn molt de l’obra que treballem i de la persona convidada. Hi ha trobades que flueixen amb tanta intensitat que s’allarguen fins a les dues hores i se’ns fan curtes, i d’altres que, per la naturalesa del llibre o pel format, es concentren més i duren una mica menys.
Recordo, per exemple, la sessió dedicada a La Virgen de los sicarios, de Fernando Vallejo —una novel·la breu, però d’una força enorme—, que en una hora i quart ja havia generat un debat molt viu. En canvi, altres trobades amb autors o traductors presents acostumen a ser més llargues, perquè el diàleg s’enriqueix molt amb les seves aportacions i amb les preguntes del públic.
En definitiva, la durada s’adapta al ritme natural de la conversa: el que m’interessa és que el debat no tingui presses i flueixi amb llibertat, respectant el temps que cada obra i cada grup necessiten.
Selecció de llibres i participants
AAiJM.- Com has triat les obres que formen part del programa? Hi ha algun fil conductor entre elles?
Montserrat Espallargas.- No hi ha un únic fil conductor general, però sí diverses línies d’interès que s’entrecreuen. Una d’elles és un projecte personal que fa temps que em ronda pel cap: l’estudi de la literatura sobre l’adulteri femení al segle XIX, especialment dins del realisme europeu. M’interessa molt veure com aquest tema —que reflecteix el paper i la mirada de la dona en una societat patriarcal— és tractat de manera diferent segons el país i la cultura.
Així, en els últims anys hem llegit La Regenta de Leopoldo Alas «Clarín» i Anna Karènina de Tolstoi, i aquest curs incorporem Madame Bovary de Flaubert, amb la participació de Lídia Anoll, filòloga francesa i professora de la Universitat de Barcelona, especialista en l’obra de l’autor. Si el cicle continua, la idea és completar aquesta línia amb O Primo Basílio d’Eça de Queirós (Portugal) o Effi Briest de Theodor Fontane (Alemanya), dues obres que tanquen aquest mapa europeu de l’adulteri femení al segle XIX.
Una altra línia d’interès és la de les connexions entre la literatura catalana i la llatinoamericana. En aquest sentit, treballarem Conversación en la Catedral, de Mario Vargas Llosa, que presenta paral·lelismes molt significatius amb una novel·la catalana que ja havíem llegit en edicions anteriors del club.
Pel que fa a Alexis o el tractat del combat inútil, de Marguerite Yourcenar, la vaig escollir perquè em va caure a les mans per atzar i em va fascinar. És una obra breu, però intensíssima, traduïda al català en varietat valenciana per Antònia Pallach, una traductora molt interessant que també ens acompanyarà en el debat.
També he volgut donar espai a veus contemporànies i potents, sovint allunyades dels grans circuits comercials. És el cas de La pau que ens ofegava, de Mercè Cabrera, guanyadora del Premi Ciutat de Gandia, o Olor a formiga, de Júlia Però, una autora catalana amb una veu molt personal. Des d’Argentina, comptarem amb Ariana Harwicz, autora de Mátame, amor, una obra breu i colpidora.
Com a contrapunt, tancarem el cicle amb La conxorxa dels imbècils, de John Kennedy Toole, una novel·la brillant i plena d’humor que serveix per equilibrar el to més dens de la resta de lectures.
I, finalment, no podia faltar la poesia. Cada any m’agrada incorporar-hi un poeta o una antologia. Aquesta vegada he triat Joan Salvat-Papasseit, amb l’antologia coordinada per Jordi Martí i il·lustrada per Amat Pallejà, que llegirem coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia.
En definitiva, la tria combina grans clàssics, veus actuals i autors menys coneguts però literàriament molt sòlids, amb un criteri que defuig les modes editorials i busca sobretot allò que sacseja, il·lumina i convida a pensar.
AAiJM.- Quin criteri segueixes per escollir-les (expertesa, vinculació temàtica, mirada personal…)?
Montserrat Espallargas.- Algunes de les obres responen a projectes personals que he anat madurant al llarg dels anys, i d’altres neixen simplement de l’interès que em desperta una veu o una temàtica concreta. En tot cas, hi ha dos grans eixos que guien les meves tria: la passió pel segle XIX i la recerca constant de veus narratives innovadores.
Tinc una formació literària molt clàssica i sempre m’ha fascinat el realisme i el naturalisme, perquè és en aquest període quan neix la novel·la moderna tal com l’entenem avui: amb un fil narratiu continu, una estructura coherent i un interès profund per la condició humana. Autors com Flaubert, Tolstoi, Clarín o Zola —i en el nostre cas també Eça de Queirós o Theodor Fontane— representen per a mi aquest moment fundacional en què la literatura comença a explorar la vida amb una mirada més analítica i existencial.
Ara bé, també m’interessa molt la literatura contemporània, però sempre des del mateix criteri: busco veus narratives potents, originals, que no repeteixin esquemes coneguts. Hom deia, “l’estil és la substància”, i com recordava Mercè Rodoreda, tota la gràcia d’escriure radica en “encertar el mitjà d’expressió, que és l’estil”. Per això, quan parlo de veu narrativa, no em refereixo només al llenguatge, sinó a una manera nova de mirar i de dir el món.
A mi m’interessen els autors i autores que plantegen interrogacions existencials —no que les resolguin—, que ens ajuden a veure altres possibilitats de ser i d’entendre la vida. Crec que la literatura ha d’interrogar, remoure i qüestionar, no limitar-se a repetir fórmules buides ni fer exercicis estètics sense ànima.
En definitiva, el criteri que segueixo és senzill, però exigent: escollir llibres que diguin alguna cosa nova, que tinguin una veu pròpia i que, d’alguna manera, ens transformin com a lectors.
Experiències especials i maridatges
AAiJM.- S’ha anunciat que algunes trobades tindran “maridatges gastronòmics sorpresa”. Ens pots explicar com funcionarà aquesta part tan original del projecte?
Montserrat Espallargas.- Sí, és una de les parts més divertides i inesperades del projecte. Col·laborem amb restaurants de Terrassa que tenen interès a participar en activitats culturals i a donar-se a conèixer, i busquem sempre un vincle entre l’obra literària i el restaurant. No es tracta només de menjar, sinó de crear una experiència completa: que el lloc, els sabors i el vi dialoguin amb la lectura i amb el món que l’autor o l’autora ens proposa.
Per exemple, l’any passat vam llegir La Virgen de los sicarios, de Fernando Vallejo, un autor colombià exiliat durant anys a Mèxic. El maridatge el vam fer al restaurant Carnal, un mexicà del carrer Volta. La connexió era perfecta: el xef és originari d’Envigado, el mateix poble de Vallejo i l’escenari on comença la novel·la. A més, vam maridar el sopar amb un vi del Priorat, intens i ple de caràcter, que reflectia molt bé el to dur i apassionat de l’obra.
Per mantenir la sorpresa, no revelem el restaurant ni el tipus de maridatge fins 24 hores abans de la trobada. Això fa que cada sessió tingui un punt d’expectació i misteri que agrada molt als participants. La idea és que la literatura traspassi el paper i s’experimenti amb tots els sentits, fent que cada trobada sigui única i memorable.
AAiJM.- Quin paper hi tindrà la sorpresa o la connexió entre literatura i gastronomia?
Montserrat Espallargas.- Penso que la gastronomia és també una forma d’art, amb el seu llenguatge i les seves pròpies regles. Ja ho deia Manuel Vázquez Montalbán, que entenia el menjar no només com un plaer, sinó com una expressió cultural. Jo comparteixo aquesta visió: menjar és un plaer essencial de la vida, però també una manera d’entendre el món.
Maridar literatura i gastronomia és, per mi, una manera d’intensificar l’experiència lectora. Quan vinculem una obra amb un menjar, un vi o un espai, l’univers literari s’amplia: allò que llegim es pot olorar, tastar i compartir. Recordo, per exemple, una sessió dedicada a Senyoria, de Jaume Cabré, en què vam sopar en un restaurant que servia el mateix plat que menja el protagonista —un cardenal— i vam brindar amb un cava anomenat precisament Senyoria. Aquell joc de correspondències entre ficció i realitat va donar al debat una intensitat i una proximitat especials: gaudies del llibre amb tots els sentits.
També vam fer una trobada dedicada a La claror de juliol, de Vicenç Villatoro, al Wine Palace, on una sommelier ens va guiar en un tast de vins inspirat en les emocions i atmosferes de la novel·la. Va ser una experiència preciosa, perquè la descripció dels vins dialogava amb el to de l’obra i amb la manera com Villatoro parla del pas del temps i de la memòria.
En definitiva, aquestes connexions entre menjar, vi i paraula converteixen cada trobada en un espai viu, on la literatura surt del paper i esdevé una experiència compartida, més intensa i més humana.
Calendari i logística
AAiJM.- Quants debats s’han programat i fins quan durarà el cicle?
Montserrat Espallargas.- El cicle està format per vuit debats literaris, repartits entre quatre autors i quatre autores, mantenint així un criteri paritari que per a mi és molt important. Les sessions s’inicien a l’octubre i s’allarguen fins al mes de maig, de manera que al llarg de tot el curs tenim l’oportunitat de llegir, reflexionar i compartir mirades molt diverses sobre la literatura.
AAiJM.- Quina és la dinàmica d’inscripció i quin és el cost? Hi haurà possibilitat d’apuntar-se a sessions individuals o només al conjunt del cicle? Els socis d’Amics de les Arts tenen algun avantatge especial?
Montserrat Espallargas.- Les inscripcions es fan directament a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, de manera molt senzilla. El cost del cicle complet és de 65 €, i inclou totes les sessions del programa, tant les presencials com les virtuals, així com els possibles maridatges gastronòmics.
No hi ha la possibilitat d’apuntar-se només a sessions individuals, perquè ens interessa que el projecte es visqui com un procés unitari i coherent, amb un fil comú que travessa totes les trobades. Tot i això, si algú s’incorpora més endavant, pot fer-ho sense problema i abonar la part proporcional del cicle restant.
Pel que fa als socis d’Amics de les Arts, sí que gaudeixen d’un descompte especial del 20% en el preu de la inscripció, com a reconeixement a la seva implicació i suport continuat en les activitats culturals de l’entitat.
Objectius culturals i mirada de futur
AAiJM.- Què t’agradaria aconseguir amb aquest projecte a nivell cultural i ciutadà?
Montserrat Espallargas.- M’agradaria que aquest projecte ajudés a fer arribar la literatura a més ciutadans de Terrassa. Sovint tinc la sensació que la lectura i la creació literària continuen vivint dins de cercles molt reduïts —biblioteques, entitats, grups ja interessats— i que costa arribar al públic general. Amb els Debats Literaris voldria obrir finestres, acostar els llibres a més gent i compartir el descobriment d’autors i autores que, tot i la seva vàlua, són poc coneguts.
La meva aspiració és que la literatura deixi de ser un espai tancat i es visqui com una part viva de la ciutat, una forma de fer cultura i de fer país, que impliqui la ciutadania i reforci la nostra identitat col·lectiva.
AAiJM.- Creus que Terrassa necessita més espais d’aquest tipus per debatre sobre llibres i idees?
Montserrat Espallargas.- Sí, sens dubte. Terrassa necessita molts més espais per parlar de llibres, d’idees i de cultura, però també per vendre llibres i donar visibilitat als autors locals i catalans. Iniciatives com la Fira del Llibre en Català (veure vídeo-resum de l’edició d’aquest any) són imprescindibles, però encara insuficients.
Hi ha un problema de fons: la cultura sovint es defensa amb paraules, però no amb fets. Ens omplim la boca de la importància de la llengua i de la literatura catalana, però després no comprem llibres, no anem als concerts, no donem suport real als creadors. La cultura no es manté només amb símbols o discursos, sinó fent costat a qui escriu, a qui tradueix, a qui edita i a qui crea.
Crec que a Terrassa tenim la sort de comptar amb una gran activitat cultural, però cal un compromís més actiu de la ciutadania. Si volem preservar la llengua i la cultura, cal participar-hi: comprant llibres, assistint a presentacions, compartint lectures. Així és com es fa país de veritat.
Cloenda
AAiJM.- Si haguessis de resumir en una frase l’esperit dels Debats Literaris, quina seria?
Montserrat Espallargas.- Diria que els Debats Literaris són un espai per llegir, pensar i compartir, on la literatura deixa de ser un exercici solitari per convertir-se en un diàleg viu entre llibres, idees i persones.
AAiJM.- I per acabar: quin llibre o autor t’ha marcat més personalment com a lectora i periodista?
Montserrat Espallargas.- Hi ha dos llibres que m’han marcat profundament. El primer és La muntanya màgica, de Thomas Mann, que sempre tinc sobre la taula quan escric. Per mi és com un far enmig de la nit: una obra que em recorda què és la literatura i per què val la pena dedicar-hi la vida.
L’altre és Senyoria, de Jaume Cabré, una novel·la que considero modèlica des del punt de vista tècnic. Cabré hi desplega una veritable lliçó de narrativa, amb recursos com el contrapunt i la polifonia de veus, dels quals també parla Milan Kundera, però que ell practica amb una mestria absoluta.
També m’han influït molt altres autors com Miquel Àngel Riera, un escriptor mallorquí extraordinari que va estar diverses vegades proposat al Nobel, o Antonio Lobo Antunes, de qui admiro tant la poesia com la narrativa.
Però, si he d’escollir, La muntanya màgica i Senyoria són els llibres que més m’han acompanyat i m’han ajudat a entendre què vol dir, de veritat, escriure.
Entrevista realitzada per Marc Roca Verdaguer
_____
𝐓’𝐡𝐚 𝐢𝐧𝐭𝐞𝐫𝐞𝐬𝐬𝐚𝐭 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭 𝐜𝐨𝐧𝐭𝐢𝐧𝐠𝐮𝐭?
📧 Subscriu-te al nostre 𝐵𝑢𝑡𝑙𝑙𝑒𝑡𝑖́ i rebràs, cada quinze dies, les novetats culturals al teu correu electrònic.
📲 Informa’t també a través del nostre canal de WhatsApp (dilluns i dijous).
i segueix-nos a Instagram, Facebook i X (Twitter) per no perdre’t cap activitat.
