Inauguració: 30 de desembre, a les 19:00h.
Lloc: Sala Salvador Alavedra (c/ Teatre, 2 – Terrassa)
Comissariat: Silvia Tena
Organitza: Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa

«Els mites del nostre temps» és una locució extreta de la correspondència entre dos amics —el pintor valencià Fernando Peiró Coronado i el col·leccionista Josep Guindo— enviada al llarg de la seva relació d’amistat de més de vint anys. Al·ludeix a una sèrie de pintures i dibuixos enviats per l’artista a l’amic, a través dels quals es poden resseguir els temes i les iconografies que més interessaven i colpien el que es considera un dels artistes més interessants de l’abstracció informalista de postguerra al País Valencià.
Peiró Coronado (Alaquàs, 1932 – Benicarló, 2011) aviat es va desmarcar del postsorollisme imperant i va apostar per un llenguatge hereu de les avantguardes històriques (Cézanne, Braque i, sobretot, Picasso), per acabar en unes
obres de maduresa que viatgen des de l’expressionisme clavetià fins a un informalisme matèric on s’apropa als
principis de l’Art Autre, en la línia de Tàpies, sense oblidar els temes relacionats amb la música, la literatura, la
mística, el cosmos i el més enllà, representats per caragols, petxines o plomes que l’artista adhereix a la capa pictòrica de les seves pintures més místiques, fet que dona aquest ressò poètic i cosmològic que sempre ha caracteritzat la seva producció.

Sílvia Tena, Comissària

Els Amics de Les Arts de Terrassa presenten, el dissabte 30 de desembre, una mostra dedicada a la relació d’amistat entre l’artista Fernando Peiró Coronado (Alaquàs, 1932 – Benicarló, 2011) i el seu amic, i col·leccionista, Josep Guindo (Terrassa, 1958).

La mostra, comissariada per Sílvia Tena, doctora en Història de l’Art i investigadora sobre Art de postguerra fins a l’actualitat, reuneix unes trenta obres de Peiró Coronado, considerat un dels exponents més importants de l’abstracció informalista valenciana. També s’inclou en la mostra una nodrida correspondència, fins ara inèdita, procedent del fons de Josep Guindo, reunida al llarg de més de vint anys d’amistat amb l’artista.

L’exposició, que es podrà veure fins al 25 de gener, està basada en una selecció d’obres procedents de la col·lecció de Josep Guindo i repassa la trajectòria de l’artista, una trajectòria que s’inicia els anys seixanta amb un
figurativisme d’arrel chagalliana, més tard canvia a un postcubisme en la línia de Braque o Picasso, i finalment s’endinsa en una visió molt més cosmològica, tot mostrant un llenguatge plàstic on l’artista barreja la pintura amb disciplines i llenguatges com la filosofia, la literatura, la mística, la poesia visual o la música.

Amic personal de poetes com Fernando Ferreró o Emilio Gastón, Peiró Coronado va contactar amb el grup literari Niké, liderat pels germans Miguel i José Antonio Labordeta, amb els quals va col·laborar amb una sèrie de poemes visuals molt en la línia brossiana d’imatge-paraula.

Les seves obres de maduresa traspuen l’angoixa existencial de tall expressionista, per acabar agafant una dimensió informalista on l’artista s’apropa als principis teoricoestètics de l’Art Autre, en la línia d’artistes com Antoni Tàpies, sense oblidar la càrrega liricofilosòfica, com denoten els seus homenatges pictòrics a Kafka o a Lorca. Juntament amb la seva cosmovisió intimista, Peiró (gran lector de textos budistes i místics) lloarà, cap al final de la seva vida, figures com Joan de la Creu, el món de la màgia, les muses, la nit i una constant que l’acompanyarà durant tota la vida: la música, amb la qual experimentarà llenguatges híbrids a mig camí entre el fet pictòric, el fet
instal·latiu i el fet performatiu, com la seva obra en col·laboració amb el músic vinarossenc Carles Santos.