Un barber jueu descobreix que és físicament idèntic al dictador de Tomania.

Chaplin utilitza el clàssic tema del doble per construir una comèdia humanista que parla de llibertat i democràcia però que també conté una pila de gags memorables. Així mateix, es recorda pel discurs final de sis minuts, que va trigar tres mesos a escriure. Va ser la primera vegada que Chaplin parlava en una pel·lícula.