A mitjan octubre de 1961 es crea una Junta Regional de Joventuts Musicals de Catalunya que reuneix, per coordinar millor la seva tasca, totes les delegacions catalanes de l’entitat, i de la qual Màrius Samarra és elegit president. Això el porta a proposar Ramon Nogué, fins aleshores vocal de Propaganda, perquè el substitueixi al capdavant de la delegació terrassenca, proposta que és rebutjada per un sector de la Junta. Al darrera d’aquesta polèmica sembla que hi havia no només punts de vista divergents sobre l’estil de direcció de l’entitat, sinó fins i tot concepcions diverses de com havia de ser l’entitat, idees que distanciaven els “clàssics” –nucli “dur” de la Junta Directiva– dels elements més joves vinculats a les vocalies de jazz, teatre i conferències.
(…)
Pel que fa a les activitats, reneix la Coral Santa Cecília, de la mà del mestre Miquel Margarit, que comença a assajar el febrer del 1962 i es presenta públicament amb un recital el 22 de novembre següent…
(…)
…el 4 de juny [de 1962] Ramon Nogué abandona la presidència “por causas de índole personal y al mismo tiempo apremiantes” i Josep Freixas Vivó –aleshores vicepresident primer– el substitueix en el càrrec…
Fragments del llibre Per amor a l’art. 75 anys d’història cultural a Terrassa. Volum 2 (1940-1976), capítol 11.
<< Torna a Història
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.