El setembre de 1965 es renova la Junta Directiva de Joventuts Musicals de Terrassa, que queda constituïda per Lluís Labòria, president; Francesc Rius Mur, vice-president; Jordi Labòria, secretari; Jaume Parera Avellaneda, tresorer; i, com a vocals, Jordi Carbó Colomer, Josep M. Vancells (Cine-Club), Marc Molins (propaganda), Pere Puntí (conferències), Domènec Prat (teatre), i Josep M. Farràs (jazz). També estaven adscrits a la Junta Josep Freixas Vivó, com a director de la Coral Santa Cecília, i Màrius Samarra, com a enllaç amb la Junta Regional.
La Junta tindrà una vida curta: la proposta de redactar un conveni que fixi les relacions entre Amics de les Arts i Joventuts Musicals que es comença a discutir el maig de 1965 es converteix en la proposta de fusió de les dues entitats presentada el desembre per Màrius Samarra, que ocupava el càrrec de vicepresident d’Amics de les Arts des del 1962.
Amics de les Arts viu una situació d’esgotament que fa que la Junta Directiva es plantegi la dimissió en bloc, mentre Joventuts Musicals ha anat ocupant amb les seves activitats els espais físics i la visibilitat pública del vell club d’artistes. La decisió més important de la història de les dues entitats —i una de les més transcendents per al desenvolupament de la cultura a Terrassa— es pren en temps récord: l’assemblea extraordinària de socis de Joventuts Musicals aprova la fusió amb Amics de les Arts el 8 de gener de 1966, i l’assemblea de socis d’Amics ho fa 20 dies després, el 28 de gener de 1966.
Lluís Labòria es convertirà en el vicepresident de la nova entitat mentre que e ximple Josep Pous n’assumeix la presidència.