El Grup de Terrassa (Marc Molins, Joan Cabezas, Anna Alavedra, Marta Pessarrodona i Antoni Padrós)
En Josep Pous accepta el repte de conduir l’entitat després de la fusió d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, que aplegant experiència i joventut esdevé la primera organització cultural de la ciutat, amb quasi 700 socis.
Pous és tot un “Ximple” —el primer que arriba a la presidència, però no pas l’últim— i el seu mandat veurà algunes de les grans “fites” de la Penya: l’Olimpiada del Tuti (que ens deixarà un himne en herència), la juguesca de la Lluna (una petita passa per l’home, però enorme per a la Penya) o el viatge de Pepe Martínez Lozano del Toboso a Terrassa a lloms del fidel ase Sandalio.
En aquesta etapa i sota el tutelatge de Paulina Pi de la Serra, una nova generació d’artistes inquiets (Padrós, Molins, Pessarrodona, Cabezas, Alavedra) s’aplega en l’anomenat Grup de Terrassa. En l’àmbit teatral, la crítica barcelonina es fa ressò, i sovint elogia els muntatges del grups 6 x 7 i Shunk. La Biennal de Pintura arriba a la seva plenitud, atreu els creadors més avantguardistes del moment i entre els guardonats hi ha noms com Bartolozzi, Arranz Bravo o Llimós —amb veredictes no exempts de polèmica.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.