La delegació terrassenca de Joventuts Musicals, creada el 1954, va ser la tercera que va existir a Espanya, després de les de Madrid i Barcelona. Les raons per aquesta participació terrassenca de primeríssima hora en una organització que just arribava al país cal buscar-les en les inquietuds personals dels seus fundadors i en la seva […]
L’any que l’Antoni Alegre arriba a la presidència, uns quants joves, encapçalats per en Màrius Samarra creen Joventuts Musicals de Terrassa. No és pas un fet menor: al final del període Amics de les Arts i Joventuts Musicals es fusionaran en una sola entitat, i del cor i la tasca dels joves que militen a Joventuts […]
Amics de les Arts s’integra dins l’«Obra Social de Educación y Descanso», de la qual Salvatella va ser «Jefe Local» fins a mitjan 1952. Tot i perdre la meitat del Saló d’Actes (1945) en benefici de l’’«Hogar del Excombatiente», les exposicions, conferències i concerts organitzats per Amics de les Arts no s’aturen, per bé […]
Segons Jacint Morera, van ser les gestions de Rosina Rovira, cap de la Secció Femenina de Falange, prop del Comandant Militar de la Plaça, José Antonio de la Riva, el que va permetre mantenir obert Amics de les Arts després de l’entrada dels “nacionals”, el 26 de gener del 1939. Emili Matalonga, cap del Servei […]
Les convulsions polítiques de l’etapa es deixen sentir també a Amics de les Arts: alguns socis cauen assassinats en les accions de repressió de rereguarda, molts són mobilitzats, el president Salvatella és empresonat… Una Junta presidida per Josep Marimon i integrada per joves vinculats al POUM es fa càrrec de l’entitat i duu a terme […]
El més efímer de tots els presidents d’Amics de les Arts –el músic Marc Armengol– ho va ser només durant dos mesos i escaig (de l’1 de setembre de 1936 fins l’11 de novembre). L’inici de la guerra ha «ferit» greument l’entitat, que entre juliol i novembre de 1936 registra la baixa de més de […]