Henri Bergson (París, 1859 – París, 1941). Filòsof vitalista i espiritualista francès. Va néixer a París, de mare anglesa i pare exiliat polonès d’origen jueu. Quan era jove va demostrar aptituds tant per a les disciplines humanístiques com per a les científiques (va guanyar diversos concursos de matemàtiques), però va decidir centrar-se en la filosofia.
L’eix de la seva filosofia és l’élan vital, un terme introduït en la seva obra L’evolució creadora (1907) per a designar una concepció de la vida oposada tant al mecanicisme com a la teleologia. La vida no és reductible a mers fenòmens físics o químics, ni està tampoc dirigida teleològicament, sinó que és un impuls que posseeix una certa orientació, però no teleològica (d’aquí la imprevisible novetat i d’aquí també una certa, encara que imprevisible, ortogènesi). Aquest impulsvital passa de germen a germen a través dels individus, es conserva en les diverses línies evolutives en les quals es divideix i és la causa real de les variacions (mutacions) que es transmeten i engendren noves espècies. La mateixa societat, primer tancada i posteriorment oberta, així com les diverses formes de la religió, són els ulteriors productes d’aquest impuls creador que acaba identificat amb la consciència
En Les dues fonts de la moral i la religió, Bergson aplica la teoria de l’impuls vital creador a l’esfera de la moral i la religió. L’organització social humana és també fruit de l’evolució. A diferència de l’organització social de molts insectes o altres animals socials, la societat humana no està totalment determinada per l’instint, sinó que depèn de la lliure elecció. En aquesta lliure elecció sorgeixen la religió i la moral com a guies per a l’acció. En les societats primàries, la força dominant és la d’una religió dominadora que imposa als individus fèrries constriccions per a garantir l’adquisició d’hàbits morals fonamentals. Però el desenvolupament del cristianisme i de la ciència permeten la creació de societats més obertes i no violentes, encara que la industrialització també engendra una societat orientada cap a la satisfacció de meres necessitats materials que engendra guerres i injustícies. Tot aquest procés raja de dues fonts: la societat i l’impuls amorós. La primera, com hem dit, dóna origen a la «moral tancada», la que imposa el grup social humà (pressió social); és la moral que es manifesta en les obligacions i costums socials i en les religions constrictives. En canvi, la «moral oberta» és la que s’origina en la llibertat i l’amor, en l’impuls amorós (élan d’amour); és pròpia de la humanitat en general, no d’un determinat grup humà, i es manifesta en aquells valors humans que han enaltit els savis de Grècia, els profetes bíblics i les grans figures de les religions. En l’home coexisteixen les dues morals perquè l’individu ha de participar de la moral del grup, però necessita també la moral superior de la llibertat i l’amor. De la mateixa manera, també es donen dues classes de religió: l’estàtica i la dinàmica. La primera és una religió inferior, omple de mites i rondalles, prové de la funció fabuladora que l’home desenvolupa en la seva evolució amb una finalitat de supervivència i per a trobar la tranquil·litat davant la por i els perills que la intel·ligència, orientada a la supervivència de l’espècie, li posa de manifest. És una religió estàtica, inferior, natural. La segona és la religió superior, que prescindeix dels mites i els cultes repetitius i buits. És una religió dinàmica que coincideix amb l’impuls vital creador i es manifesta en el misticisme que assegura la seguretat i la serenitat de l’home d’una manera superior: arribant a la unió amb Déu. La plena realització d’aquest ideal expressat en el misticisme constituiria un veritable nou salt evolutiu.
Ramon Sarró Maluquer és doctor en Antropologia. Ha estat investigador d’Antropologia a l’Institut de Ciências Sociais de la Universitat de Lisboa i professor d’Antropologia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Actualment, és professor associat de l’Institut d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat d’Oxford. Especialista en antropologia de la religió, actualment investiga el profetisme africà i s’interessa pel diàleg entre la filosofia i l’antropologia.
