El passat 1 de desembre es va realitzar la xerrada del conegut fotògraf terrassenc Francesc Muntada i Sagrado a la Sala Jacint Morera de la nostra entitat.

Va ser una xerrada i col.loqui molt interessant, que es complementava amb les imatges que anava projectant.

Va començar la xerrada mostrant les definicions de diccionari de les paraules ART i PASSIÓ.
A la paraula art hi havia moltíssimes definicions, però no el concepte de professió ni la de creativitat.
Per passió ens va remarcar la definició de què és una emoció, que es va inclinant vehement envers una cosa.
Per altra banda dins la definició de fotografia, no n’hi ha cap que parli d’art.

Fent un punt i apart, Muntada ens va comentar que la seva passió per la natura i la fotografia li venia dels estius de quan era petit a Vacarisses jugant per la muntanya. També per créixer amb les muntanyes més altes i amb un altre paisatge. Aquesta passió es va complementar amb el descobriment dels ocells i les plantes, gràcies a la seva companya Cecília, biòloga, i que també era amant de les muntanyes.

Li va agradar la fotografia per dues vessants bàsiques : que calia una tècnica i per la part creativa que tenim tots a dins nostre i que cal saber-la treure.

Per Muntada fotografiar la natura és captar allò que els humans encara no hem modificat, això és, segons en Francesc, la Natura amb majúscules.

Dins la natura hem de considerar:
Fauna silvestre: que hi cal molta paciència, coneixement dels llocs adequats i èpoques de cada tipus d’animal.
Plantes: trobar el lloc adequat des d’on situar l’objectiu.
Paisatges: cal estar en el lloc adequat en el moment adequat, a la millor hora per la llum de matí o de capvespre, cal de vegades tornar-hi més d’un cop.
Nit: els estels, la lluna i bàsicament la Via Làctia són objectius molt temptadors.

Aquí va fer-nos una pregunta: El paisatge és objectiu o subjectiu?
Segons en Francesc la fotografia que fem és totalment subjectiva, en base a la situació, enquadrament, intensitat, colors, etc. que hem triat.
Tots aquests aspectes fa la foto subjectiva i hi dóna la personalitat del fotògraf.
En la part tècnica cal buscar-hi les millors condicions, com poden ser unes boires, la neu en llocs poc habituals, amb un cel seré buscar-hi un primer pla, etc. Comentaris que anava complementant amb unes magnífiques fotos molt aclaridores de cada aspecte.

A continuació ens va explicar que ell no es considerava artista, ja que l’artista crea una obra i és aquesta obra la seva finalitat.

En Francesc va seguir comentant que seva intenció és despertar emocions a través de la fotografia, vol ser un comunicador de sensacions. La seva finalitat és que el qui miri les seves fotos digui: quin paisatge, quin llac, quin cim, no que digui ‘quina foto més maca’.

El diàleg amb el públic va ser immediat. Art, artista, artesà, aficionat, professional… Es va dir que la composició, la mirada del fotògraf són més importants que unes sofisticades màquines fotogràfiques. Tot i que això no treu que hi hagi fotògrafs, igual que artistes, bons i dolents.

A la pregunta de si els programes de retoc actuals disminueixen la importància del fotògraf, en Francesc va indicar-nos que no ho veu d’aquesta manera, doncs abans amb els sistemes analògics també es triava la sensibilitat de la pel·lícula, el temps de revelat, etc.

La passió podem afirmar que hi és quan es vol seguir millorant i fer quelcom de positiu.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza cookies per tal que tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant entenem que acceptes les cookies i la nostra política de cookies.


ACEPTAR
Aviso de cookies